dimecres, 14 de març de 2018

Demagògia permanent


Publicat al Cugat.cat

Quan succeeixen fets tan terribles com els recents assassinats de joves o menors, s’instal·len a les nostres ànimes i cors la més gran de les tristeses i consternacions. No cal ser familiar o amic per sentir la ràbia, la impotència i el profund dolor que causen aquestes tragèdies, i per això no hi ha paraules suficients en aquest món que ens puguin consolar dins la lògica i humana necessitat de recolzament i solidaritat. 

Aquells que pretenen obtenir rendibilitat utilitzant aquest dolor acostumen a provocar el seu agreujament, i un exemple seria el més que vergonyós i nauseabund tractament informatiu portat a terme els últims dies. Però també es confonen estrepitosament aquells que en lloc de fer un exercici de responsabilitat, fan un ús partidista d’aquest dolor reclamant “en calent” una presó permanent revisable que no ens protegeix més com a ciutadans, ja que a més de comprometre alguns dels nostres valors fonamentals no evita la comissió dels delictes més greus ni la reiteració delictiva perquè no disposa d’un poder dissuasiu preventiu. 

S’ha de tenir en compte que aquests crims horrorosos que tant ens han espantat com a societat s’han portat a terme amb aquest sistema de presó permanent ja vigent. Aquesta és intencionadament confosa amb la cadena perpètua afegint el caràcter de revisable, que és el que li dóna el seu sentit demagògic. Tot i aquests crims intolerables realitzats per elements que a priori donen mostres d’una impossible reinserció, continua sent més útil un sistema judicial àgil, eficaç i amb respostes proporcionades que enforteixin la seguretat jurídica d’una societat reconeguda com lliure i democràtica, que un sistema com la presó permanent revisable que deshumanitzi la nostra societat i que a més pot ser considerat innecessari i inconstitucional. 
No hem d’oblidar que, de la mateixa manera que una societat madura ha de garantir la seguretat de tots els seus ciutadans amb uns eficients cossos de seguretat dotats dels recursos necessaris però sobretot i en primer lloc amb polítiques preventives i educatives, s’ha de garantir i protegir també en tot moment el respecte pels drets humans al marge dels dictats de l’opinió pública i dels incòmodes debats emocionals tan presents en els últims temps.