divendres, 5 d’abril de 2002

In the guetto

Qualsevol ciutadà que últimament hagi emprès l'esgotadora feina de cercar vivenda haurà comprovat uns fets que només es suposen però que són certament reals.
Ripollet té uns preus que res han d'envejar als d'altres poblacions veïnes, i no és possible escollir una vivenda sense pensar amb aquell personatge a qui estem ajudant a fer ric, molt ric.
Certament, la realitat és que les diferències de preus entre habitatges ja no es donen d'una vila a altra, sinó entre barris d'un mateix poble, com succeeix a Ripollet. A la part més assequible de la vila (Can Mas) podem trobar vivendes disponibles a gairebé una tercera part del que ens costaria un pis al polèmic però exclusiu barri de Can Vargas.
Això és una arma de doble fil, ja que aquestes diferències propicien la creació de "guettos" on sovint recalen les noves onades migratòries i que a la seva vegada fan que els preus es mantinguin baixos degut a la menor demanda per part de la població "autòctona".
I és l'administració la que ha de prendre mesures per tal d'evitar la cada vegada major polarització del teixit social, ja sigui per una banda continuant amb l'edificació d'habitatges de protecció oficial i permenten la possibilitat d'adquirir vivendes a barris nous a preus, diguem-ne mitjans, així com rehabilitar les zones més necessitades.
Per exemple, el Ministeri de Defensa tindria un molt bon paper permetent a l'ajuntament la creació d'equipaments als seus terrenys situats al barri de Can Mas. Una altra bona idea és la futura bossa de pisos de lloguer per a joves, els més necessitats.
Aquestes mesures farien possible l'homogeneització de la xarxa social de la vila.