divendres, 9 de febrer de 2001

Violència juvenil

Si hem de dibuixar una de les representacions físiques de l'odi, aquesta potser seria la d'un skin-head. Però, darrera d'aquesta estètica, què passa? Si aquesta qüestió es planteja a un psicòleg, potser ens digui que es tracta d'una persona que necessita una identificació, que hi ha una desestructuració familiar darrera i un fracàs escolar. Això porta al jovent a trobar refugi a aquests grups que utilitzen la violència com a eina d'expressió o autoafirmació. Com sempre, davant d'aquest problema s'escriu molt i es donen poques solucions. Podem sostreure dos blocs amb dues aproximacions per tractar el problema.
El primer gran grup serien els grups no formals. Aquests grups que segueixen la estètica skin tenen com a referència un bar, un lloc del carrer, camps de futbol, etc. Els seus valors que més ressalten son l'odi a altres joves, altres ètnies, els captaires, a les prostitutes, als gays. Aquest grup és una massa que podrà ésser reclutada pels que podriem denominar grups formals de skins. Els grups formals, també d'estètica skin (simbologia nazi) són els que tracten de reclutar a altres joves per posar en pràctica i actuar davant les persones abans esmentades. Darrera hi ha partits d'extrema dreta que, de mica en mica, guanyen espai social. Una extrema dreta que té una implantació a Europa i als Estats Units. Exemples de les seves activitats son la llibreria Europa, les campanyes electorals, els seus partits polítics, les pàgines a internet i les sortides de caça (agressions als seus objectes d'odi).
Què podem fer com societat?
Els mitjans de comunicació juguen un paper clau, això no és una "conya": el tractament de la informació ha d'èsser rigorós. Un dels reptes generacionals de la societat del segle XXI serà la pau i la convivència a les societats multiculturals, amb el compromís de tota la societat envers aquest objectiu. Educació adreçada cap a la convivència als centres d'ensenyament. Mediació amb els que es poden catalogar com a grups no formals, sobretot a l'àmbit familiar. Pacte polític entre tots els partits per la no utilització del tema de la immigració com eina d'enfrontament polític. Com veiem, no es pot fer una separació de la resta de problemàtiques juvenils (fracàs als estudis, o falta de perspectives laborals).