Viure i morir dignament

Publicat al Cugat.cat

Certament, l’actual situació de crisi econòmica ha agreujat una situació que ja era difícil abans per aquells que es troben en aquesta etapa de la vida, en la qual no s’hauria de patir cap disminució de drets ni de reconeixement. Per això s’ha d’incidir intervenint amb polítiques públiques que facilitin aquest envelliment de manera activa i productiva, i que ens permeti mantenir una digna qualitat de vida en tot moment.

No obstant això, de la mateixa manera que s’ha de garantir aquesta qualitat de vida s’ha de garantir també el dret a decidir el moment i la manera de finalitzar-la quan es pateix un deteriorament irreversible o un sofriment insuportable, un fet que ens pot passar a qualsevol de nosaltres en algun moment, independentment de ser jove o gran. Cal defensar els drets de tothom lluitant contra les desigualtats i injustícies en totes les seves formes, però també defensar els drets dels ciutadans al final de les seves vides.

Per fer això possible caldria despenalitzar l’eutanàsia, fent possible el dret a rebre un tracte respectuós i a què es doni una resposta proporcionada a la intensitat d’aquest patiment, sempre que s’hagi expressat el desig de morir i sol·licitat ajuda per fer-ho en plena possessió de les facultats per decidir.

En tot cas també caldria fer efectiu el dret de rebre un tractament adequat al dolor amb cures pal·liatives que permetin viure amb dignitat el procés de la mort, i respectar el dret d’expressar la nostra voluntat d’una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les  intervencions i els tractaments mèdics que puguem rebre, drets que per cert es recullen a l’estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006.

Per tots aquests motius sempre seran benvingudes les iniciatives per difondre els drets que existeixen respecte a aquesta matèria, com la moció conjunta que es va aprovar al ple del nostre ajuntament el passat mes d’octubre on aquest es posicionava per divulgar el dret dels santcugatencs a morir dignament i afavorir accions per ajudar a la ciutadania a afrontar-ho amb la màxima dignitat possible; o com la recent presentació a la nostra ciutat de l'associació Dret a Morir Dignament (DMD) amb l’objectiu de legalitzar l'eutanàsia i el suïcidi mèdicament assistit, i que realitzen un important paper en la lluita per ampliar uns drets que facilitin una vida però sobretot una mort més digna, que alliberin del sofriment i que contribueixin a minvar la possible deshumanització d’aquest procés a la nostra cultura.

Demagògia permanent

Publicat al Cugat.cat

Quan succeeixen fets tan terribles com els recents assassinats de joves o menors, s’instal·len a les nostres ànimes i cors la més gran de les tristeses i consternacions. No cal ser familiar o amic per sentir la ràbia, la impotència i el profund dolor que causen aquestes tragèdies, i per això no hi ha paraules suficients en aquest món que ens puguin consolar dins la lògica i humana necessitat de recolzament i solidaritat. 

Aquells que pretenen obtenir rendibilitat utilitzant aquest dolor acostumen a provocar el seu agreujament, i un exemple seria el més que vergonyós i nauseabund tractament informatiu portat a terme els últims dies. Però també es confonen estrepitosament aquells que en lloc de fer un exercici de responsabilitat, fan un ús partidista d’aquest dolor reclamant “en calent” una presó permanent revisable que no ens protegeix més com a ciutadans, ja que a més de comprometre alguns dels nostres valors fonamentals no evita la comissió dels delictes més greus ni la reiteració delictiva perquè no disposa d’un poder dissuasiu preventiu. 

S’ha de tenir en compte que aquests crims horrorosos que tant ens han espantat com a societat s’han portat a terme amb aquest sistema de presó permanent ja vigent. Aquesta és intencionadament confosa amb la cadena perpètua afegint el caràcter de revisable, que és el que li dóna el seu sentit demagògic. Tot i aquests crims intolerables realitzats per elements que a priori donen mostres d’una impossible reinserció, continua sent més útil un sistema judicial àgil, eficaç i amb respostes proporcionades que enforteixin la seguretat jurídica d’una societat reconeguda com lliure i democràtica, que un sistema com la presó permanent revisable que deshumanitzi la nostra societat i que a més pot ser considerat innecessari i inconstitucional. 

No hem d’oblidar que, de la mateixa manera que una societat madura ha de garantir la seguretat de tots els seus ciutadans amb uns eficients cossos de seguretat dotats dels recursos necessaris però sobretot i en primer lloc amb polítiques preventives i educatives, s’ha de garantir i protegir també en tot moment el respecte pels drets humans al marge dels dictats de l’opinió pública i dels incòmodes debats emocionals tan presents en els últims temps.